L'AVENTURA ÉS L'AVENTURA

L'Aventura és l'aventura, una pedalada que ja estava prevista de fer desde fa un any, des de l'any passat, una pedalada que la repetim per segona vegada, i em sembla que no serà l'última. Una pedalada que per part del nostre equip tenia molta participació. I també una pedalada que els repètidors de la llarga deien que era dura.

Ens presentavem a les 8:20 a les Franqueses del Vallès, amb prou feines ens va donar temps de preparar-nos, i anar cap al punt de sortida per recollir el dorsal. Un cop possat el dorsal al manillar de la meva scott, em vaig dirigir cap a l'arc de sortida, on partiria des de la primera fila.

Sortida, per devant del grup, a un ritme bo. Però després vaig preferir afluixar el ritme perquè la pedalada era de 40km i s'havia de fer, per això vaig preferir guardar forçes pel final. Tot s'ha de dir que vaig començar sense haver calentat previament. Per això els primers quilòmetres em costava mot trobar el meu ritme. Però a partir del quilòmetre 5 hoo vaig conseguir trobar-me bé, amb un bon ritme. I el PROBLEMA GREU, sobre el quilòmetre 9, encaro una baixada, que es podia fer tot i el fang, però vaig arrivar al segon tram de la baixada, i vaig pensar de que era difícil i no valia la pena arriesgar-se, però perquè ho penso???? ja que va ser posar el peu a terra i em vaig CAURE. La caiguda va ser més aviat tonta. perquè va ser possar peu a terra per baixar-me, però vaig trepitjar una arrel, vaig relliscar i m'en vaig anar a terra, però el problema no es aquest, sinó que vaig picar amb el gonoll amb la arrel, probocant un dolor al gonoll. Em vaig estirar a terra per recuperar-me i va arribar l'Oriol, un amic, i ell em va ajudar i ens vam posar en marxa. Però el dolor en aquell moment era intens, i ell tampoc es trobava bé, i vam optar d'agafar pista avall per tornar a meta. El dolor era només un fort cop al gonoll i prou, però sufiecient per fer-me abandonar.

Com el circuit només el vaig poder veure durant 9km, no tinc gaires coses a dir, això si, anomenar la gran cantitat de fang que hi havia.

I sobretot anomenar les MOLTÍSSIMES GRÀCIES A L'ORIOL per parar-se ajudar-me i abandonar amb mi. Un altre cop, moltes gràcies.

fins un altre

LA RUTA DELS SENDERS

Una pedalada que va sorguir d'última hora, era una pealada que el que tenia escoltat era de que es molt guapa, casi tota la pedalada per corriol. Una pedalada un tant especial, hi han poques pedalades de les quals casi tot el recorregut sigui de senders.

Tot començava d'hora, que vull dir?? Doncs que a les 6:30h del matí sortiem direcció a Navarcles, població on també s'ha celebrat la selènika. Inscripció sense dorsal, això vol dir que no hi ha classificació. I ens preparem per prendre la sortida, devant del fred de les 8:30h del matí. Durant els 2 primers quilòmetres, que eren carretera, i sortida neutralitzada, per el mig poble. Quan va començar els senders, ja em vaig començar a notar que avui no era el meu dia, jo no anava bé i no em trobava fi. Em van començar a fer mal les cames. No em trobava bé. Sort que després d'un puja-baixa tot per senders, al km 15 estava el avituallament. Em vaig parar, em vaig prendre una coca-cola, vaig menjar una pasta, i vaig tornar a agafar la bici per continuar amb la pedalada. El seguent tram era baixada, una mica més ràpida que el primer tram, que era molt lenta. Em vaig animar una mica amb el pensament de lo guapo que era tot allò i que baixant em trobava bé, portava una bona velocitat i anava fi. Fins quan faltaven ja pocs km per meta va tornar les pujades, i em va tornar el mal a les cames i el no tirar al ritme que jo volia. Vaig arribar a meta per fi, tot s'ha de dir un pel cabrejat, perquè a part de que no tirava el que jo hagués volgut, em va passar de tot. Les ulleres després d'un cop amb un arbre s'em van trencar el vidre, però sobretot el que no em va agradar es que no em vaig trobar com jo pensava.

Però conclusions, positives, perquè baixant molt bé, i ara esperem que tingués un mal dia i ara a continuar endevant.

I sobretot anomenar la gran feina dels organitzadors, perquè era cert, un 90% per senders, i un camins guapíssims!!! Enhorabona.

Fins un altre.