Queda molt treball per endavant...

Després d'haver passat per uns dies de descans per una lesió, concretament una contusió molt forta a la zona del abduptor dret, ens posavem a treballar un altre cop.

Per veure sensacions vam optar al final per anar a la pedalada de la Xurribiker. Aquesta pedalada ja porto tres anys repetits fent-la, i jo ja s'havia que com sempre és una pedalada molt dura, guapa, però els tres anys he patit molt fent-la.

Per la preparació que portavem, parlant d'entrenos, la lesió... esta clar que no arribava en un punt bo de forma, però tot i així teniem la motivació de intentar trobar unes sensacions bones, dintre del que podiem.

Del quilòmetre 0 al quilòmetre 7, no vaig trobar el ritme, ja que com vam arribar tard, no em va donar temps a calentar. Al 7km vaig començar a trobar-me bé, però va durar poc, en una baixada de pista molt ràpida, a uns 45km/h, entravem a un corriol amb dues opcions, em venia millor agafar la opció dreta, allà hi havia una baixada d'uns 2 metres però molt inclinada, no vaig poder frenar la bici a temps, i la inèrcia em va fer volar, i seguidament caure a terra de panxa. Vaig caure i com radera meu hi havia un altre corredor, la seva bici va ceure a sobre meu. Al aixecar-me, vaig notar que em costava respirar per el fort cop al pit. Em vaig recuperar, i com semblava que ni jo ni la bici teniem res... vaig continuar.

Des de aleshores, no vaig conseguir trobar el ritme, anava fent tirons, ja que no tenia ritme, tirava quan podia. Les sensacions no eren gens bones, em feien molt mal les cames i no tiraven. A consequència d'aixo, a falta de 10km notava les cames com enrampades, i de tant en tan, tenia alguna rampa.

Tot i això vaig conseguir arribar a meta. Unes sensacions que no m'havien agradat gaire, però el resultat no estava del tot malament, vaig quedar el 66 de 700, a 30min del primer. El que si que vaig disfrutar va ser la botifarra!

Quan vaig arribar a casa em vaig començar a notar mocs, tos, i una sensació de refredat. Al dia seguent puc afirmar que estic refredat, però tinc per pocs dies, ja que no es un refredat molt important.

El que si que tinc clar, es que ara em toca a entrenar molt i a conseguir unes sensacions bones per poder fer un bon paper a Banyoles. Per això dic que em queda molta feina per endevant, i treballarem molt fins a conseguir les bones sensacions, que tinc clar, que anem en bon camí. A treballar!!

fins un altre.

Olvidar el passat, tornar a ser jo.

El final d'any i el principi d'aquest any he passat per un moment molt difícil, crec que el moment més difícil desde que estic en competició.

Sobretot ha sigut una cosa mental, una ànims que tenia pels terres, i una il·lusió que l'havia perdut. No era jo, em trobava en una situació no viscuda per mi en la meva vida. Com si el "Daniel" hagués desaparegut de dins de mi, i ara tenia un buit, un buit que el veia tot negatiu. 

Quan ja portava un temps amb això, vaig veure que així no anava bé, que havia de canviar, em vaig possar les piles i vaig canviar! Aquest canvi, ha sigut tot gràcies als amics i companys de la bici, al entrenador Guillermo, al que li tinc molt que donar, ja que s'ho mereix tot per el que esta fent per mi, i sobretot als meus pares, que sense ells no hauria sigut possible sortir del buit on estava ficat, la gran part d'aquest canvi ha sigut fet per ells.

Aquest canvi, no ha sigut un d'un dia per un altre, sino d'una setmana, on he canviat d'ànims i intentar trobar la il·lusió per fer les coses. No ha sigut gens fàcil, però un cop fora d'aquest problema m'he donat conte de que no se com m'he pogut ficar dintre, i que he perdut un temps de la meva vida que l'he desperdiciat.

Una de les coses que m'ha ajudat molt han sigut pensar en qui era, en qui sóc i en qui em queda per ser. Motivant-me a mi mateix de tot el que he conseguit, del que estic conseguint i del que em queda per conseguir.

Una altra cosa ha sigut pensar en coses que m'han dit al llarg de la vida, com per exemple:

-"Núnca lo abandones, después te arrepentiras".

-"Tienes un don, aprovechalo, no todos lo tenemos".

-"Fer un pas enrere, per fer dos endevant"

-"El esfuerzo tiene su recompensa"

-"No tothom podem fer-lo tant fàcil com tu ho fas"
-"El segundo es el primer perdedor"
-"Voluntad, sacrificio y disciplina es la clave del éxito"

-"Lo que no te mata te hace más fuerte"

I moltes més, però una que no oblidare és una frase meva, que sempre me la aplico a tot el que faig, que diu: 

-Give the best of yourself, o en català, Donar el millor d'un mateix. 

És una frase que em descriu, ja que jo mai donaré el 100%, donaré el 200%.

Arribant a la conclusió, he passat un moment personal molt difícil, que gràcies a la gent que m'envolta, que són unes grandísimes persones, l'he pogut superar, i al esforç que he hagut de fer per canviar. Però és cert, "el esfuerzo tiene su recompensa" que en aquest cas, ha sigut tornar a ser jo.