PEDALADA BIKEGORGUINA

Bueno... perfi tinc temps per escriure!!!! es diu que millor tard que mai, no???

Jo tenia ganes de fer la pedalada, ja que feia molt de temps que no apretava i tenia ordres de que podia apretar però progressiu.

Vam arribar una mica just, però això no ens va fer permetre que ens fiquessim per les primeres files. Un cop sortit, jo vaig intentar seguir al Isma, cosa que vaig aconseguir, però forçant una mica la màquina. Desprès d'uns quilòmetres fets de pedalada, quan ja notava que jo anava millor i que les cames ja estaven calentes, vaig començar a ficar jo el meu ritme. Vaig deixar al Isma, i vaig continuar jo amb la meva pedalada, atrapant al Sergi i al Pedro, tot i que desprès m'adelantessin el sergi i em guanyes. Com a resultat, va ser INESPERAT, ja que jo pensava que no tiraria tant i que no em trobaria tant bé com ho vaig fer, pujant em trobava perfecte adelantant a gent i baixant... uffff massa bé, jaja, anava més que perfecte!!!. Aquestes sensacions van fer que quedes el 22 de la general, un gran resultat. I com al recorregut, que s'ha de dir, a mi em va agradar molt, amb unes pujades molt dures, que algunes per mi sobraven, però desprès tocava baixar, on eren majoritàriament ràpides.

La conculsió es molt bona, ja que em trobava molt bé. Ara em de continuar igual per poder fer una bona temporada.

PRE-TEMPORADA

Ara quan ja porto unes quantes setmanes de pre-temporada, es a dir, fent sortides amb bici de bastants quilòmetres, i sortint a correr, i acumulant quilòmetres a les cames, per fi em trobo perfecte a sobre de la bici, de la scale 10, som un, la bici i jo, tot i que li he agut de fer algun canvi per trobarme més agust. De moment aquesta pre-temporada s'em planteja bé, ja que vaig seguint un entreno planificat per no perdrem ni un dia per poder afrontar la temporada que ve millor.

Fins un altre.

TEMPORADA ACABADA!!!

Ja fa uns dies per mi, es pot dir que es va acabar la temporada, si faig alguna carrera serà per anar fent alguna cosa, però la temporada ja s'ha acabat. Durant aquesta temporada, tot s'ha de dir que ha sigut la millor, campionat provincial, compionat de Catalunya, i content, el més important. Però, també han agut alguna que altra pedra que hem agut de saltar, com quan em van robar la bici, una gran pedra que va costar de saltar, però un cop saltada i acostumant-me al present i no pensant en el passat, l'únic que fem es pensar en el futur, una categoria nova, cadet, ja entrem en adult, un gran salt, carreres de més quilòmetres, més dures, però, un circuit de btt!! perfi!!, ja en tinc ganes, tot i que falta molt per començar. Ara el que toca és preparar-se per poder afrontar bé la categoria cadet. I aveure si podem fer una temporada molt bona, serà més difícil, però no hi ha res impossible.

Fins un altre.

OPEN INFANTIL MOLINS DE REI

Aquest fi de setmana, tocava anar a molins de rei, on one to one, l'organitzador, havia preparat un circuit molt xulo per gaidir del ciclisme de btt en l'open infantil.
La sortida, molt bé, la primera sortida que sorto bé amb la nova bici, però les 3 primeres voltes, no em trobava molt bé, ja fos per l'encostipat, perque no havia trobat el meu ritme... em vaig possar primer a la sortida, però quan començava el troç amb pujades m'adalanten l'adrià i l'arnau, i se m'en van, però al cap de la 4 volta, em començo a trobar millor, atrapo a l'arnau, el paso i m'en vaig d'ell, i a l'última volta, atrapo al adrià, l'adelanto, i m'en vaig uns metres que em serveixen per guanyar després d'una carrera, que fins l'últim moment no es va decidir, i d'una gran remontada.
Però sobretot molt content, per una altra cosa, no perquè hagués guanyat, sinó, una perquè les sensacions meves són bones, perquè ja vaig començar a notar-me millor i poder tirar més, i segona, que aquesta prova m'ha fet agafar més confiança amb la meva bici, que ja em trobo millor a sobre d'ella.
Adeu.

LA MEVA BICI SCOTT SCALE 10

Ara ja més rodat amb la bicicleta nova, la scott scale 10, que dir que ja la tinc més per la mà.

Ja m'hi he acostumat a tot, als frenos, la forquilla, el canvi...

La bicicleta m'agrada molt i cada cop m'agraden més les sensacions a sobre d'ella.

Pujant es una maravella, la seva geometria i el seu poc pes fan que sigui molt comode de pujar, però... baixant, no hi ha res més que explicar, perque si pujant va bé, baixant va molt bé, és molt "ratonera". És molt fàcil de controlar-la i a la vegada fa que puguis baixar molt ràpid, també anyadir-hi que els frens, els avid elxir cr, que gràcies a la seva potencia de frenada fa que puguis apurar més la frenada i baixar amb més seguretat.

Tot m'agrada, la forquilla, la transmisió, els q-rings amb dos plats...

Que més fa falta que digui? Doncs em sembla que l'únic que em dixo es que, M'ENCANTA!!!

OPEN INFANTIL SANTA PERPETUA

Open infantil a Santa Perpetua, la meva localitat, un circuit molt ràpid amb una unica pujada i una unica baixada, però molt xula, unes curves que m'agradaven molt, jo nerviós, estrenava bici nova, a casa, tornada de les vacances... però bueno... sortida!! d'espres de calentar, una sortida que no es gaire bona per mi, però remonto, m'adelanta l'aitor, el adri... però d'espres d'una carrera boja, consegueixo treient força d'on no hi havia, arribar a meta primer, una satisfacció, poder guanyar a casa d'espres d'una carrera amb no molt bones sensacions, la bici encara em falta acostumar-me, però perfecta i conseguint a la bici la seva primera victòria. Una carrera, en fi, bona, amb tota la gent de santa perpetua, on agrada guanyar.

DESPRES DE LES VACANCES

Quan vam tornar, al seguent dia vam anar directe cap a la botiga, a comprar una bicicleta, per començar a entrenar, ja que el dissabte dia 3 tinc una carrera aquí a Santa Perpetua. Al final em vaig quedar la scott scale 10. Aleshores, vaig camençar a entrenar, el primer dia no va ser gaire normal, ja que, quan canvies de bici et sents una mica raro, però un cop acostumat desprès de 3 dies, les sensacions a sobre la bici son molt bones.

VAYA VACANCES

Aquestes vacances d'estiu, vam anar a un poble, Nerva, a la provincia de huelva, una setmana i al portil una altra setmana, amb la familia. Ens emportàvem les bicis, ja que per allà, hi ha molta muntanya, i boliem veure com era per allà, i per fer alguna cosa a l'estiu. Però no tot va anar així de bé, el primer dia vam sortir, bé, el segon dia també, per uns camins molt xulos. Però un dia, quan ens aixequem, veiem que les bicicletes que estaven lligades a una finestra i la porta tancada amb un candau, en un barri privat, dos de les tres bicis, no estaven, entre elles, una era la meva, i l'altre era la del mau pare, la del meu germà, la van deixar.

4H DE RESISTENCIA A CASTELLAR DEL VALLES

Començava unes setmanes avanç, quan vam decidir jo i el isma correr junts les 4h. Per mi era un nou repte, ja que no hi havia fet mai una prova de resistència.

A la 1h vaig dinar, pasta, i a les 2:30 vam quedar per anar cap a Castellar del Valles, on es disputava la prova, vam ficar la carpa a la zpna de "box", i despres d'inscriure-ns vam anar a fer una volta al circuit, era un circuit més ràpid que lent, ja que hi havia gaires coses tècniques.

L'Ismael va fer les 2 primeres voltes, i jo les 2 seguentes, i aixi vam anan't fent, fins que despres d'una hora ens van dir que anavem cinquens de la general. Vam continuar igual, fins que faltaven 45min, que jo vaig decidir començar a fer una volta en ves de dos, l'Isma, va continuar amb dos, fins que vam arribar als 30min per a la finalització de la prova, ell es va apuntar tambe a fer una volta, vom començar a atrapar als quarts, els vam atrapar quan faltaven 2 voltes, els quarts no es van entendre i van fer un error perdent més de mig minut, gràcies al seu error vam acabar l'última volta més tranquils, tot i que la vaig fer jo i em va costar, vam acabar quarts de la general i primers de la categoria de junior. Gràcias isma, eres una maquina, clavavas las vualtas!!!! jaja, un crack.

I que màs, Sergio, que merito tienes, 4h en solitario, otra maquina, jaja.

CAMPONAT DE CATALUNYA INFANTIL

Perfi, bueno... es diu que "a la tercera va la vencida", a mi la veritat es que m'ha funcionat, perquè jo portava dos campionats de Catalunya quedant segon i a la tercera l'he guanyat.
El campionat es celebrava a Lleida, al bike parc de Gardeny, la veritat, jo pensava que el circuit no era gaire, però no, estava bé, les previsions de plujes van fallar, al final va sortir el sol.

La carrera va estar bé, vaig sortir primer, el Josep s'em va esgantxar a roda, durant 5 voltes de 6 sense donar-me ningún relleu. I a la sisena volta s'em va anar. Però, bueno, ell no era del meu any, al final vaig arribar 1er del meu any i 2on de la general.

PROCLAMANT-ME CAMPIÓ DE CATALUNYA!!!!

CAMPIONAT PROVINCIAL A LLIÇA D'AMUNT

Aquest diumenge es va celebrar el campionat provincial a lliça d'amunt.
Bueno... va ser algo especial, perquè tenia unes ganes de començar a correr... a ser el campionat provincial hi tenia moltes ganes.
El circuit a mi m'encantava, d'uns 4km aprox. amb pujades llargues i baixades llarges no eren tècniques, sino molt ràpides.
Aleshores al ser una carrera de tres voltes, que es convertien en uns 12km, durs, la sortida no la vaig fer a morir, sino, a agafar un bon ritme. A d'alt de la primera pujada vam arribar jo i dos més junts, però a la baixada m'en vaig anar, treient-li mig minut al segon, començava anar rodó. I així va continuar la carrera, agafant un ritme i anant-hi treient temps al segon, però jo concentrat, perquè no em pases com a palautordera,jaja, fins a la última curva, que un cop feta, vaig tenir el pensament de que havia guanyat per segon cop el campionat provincial de Barcelona. I sobretot després de posar-me el maiot groc de campio provincial, sense l'accent, vaia errada de la FCC, jaja. Ja tinc una prova més d'important. Un dia perfecte, tot em va anar co jo tenia previst, cosa difícil.

KIDS CUP WHEELER SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

Tot començava només arribar, muntar la carpa, començar a animar-me per la carrera, esmorzar...

Però bueno, el més important començava calentant, que ja vaig començar a mentalitzar-me com sortiria, com plantejaria la carrera, i sobretot anar pensant que seria una carrera dura, tant pel cicuit com per la calor, perquè en feia molta.

A parrilla, ja tenia clar la carrera (a pessar de que no se'm compliquessin les coses), la sortida, que explicar, com sempre, sortir primer i arribar a la primera curva amb uns 10 metres de distància amb el segon, la primera pujada, se'm va fer molt dura, no se perquè, però no tirava, em va atrapar el segon, i a la baixada, me'n vaig anar.

La segona volta, perfecte, sense ningun error i anant-me trobant millor pujant, i baixant també bé, però sense arriscar tant com la primera volta, treient un minut al segon en aquella volta, perfecte.

Tercera volta, la pujada, la millor de les tres voltes, treient-li al segon uns dos minuts, baixant, ràpid però sense arriscar res de res, agafant les curves bé, però un troç que hi havia un riu, a la primera curva em caic (per tonto, la vaig bolguer passar en bici, cagada, però bueno vaig poder acabar el riu) i després de la caiguda a la primera curva, a la última curva del riu, que era la més difícil, em vaig baixar de la bici, i no em pregunteu com, la bici se'm va relliscar amb el fang, i vaig tornar a caure, valla merda!! jo no pensava que m'havia passat res, però a la que vaig volguer fer la primera pedalada, vaig veure que no podia pedalar, se m'havia ficat la cadena entre el buje de la roda de radera i els pinyons, ja em podies veure corrents fins arribar on estava el Guille, ell també va intentar treure la cadena d'allà, però sense resultats, em va dir que continuies corrents, ho vaig fer, quan em faltava uns 500metres m'adelanta el que anava segon l'Aitor, però bueno, era de 1er any, no m'afectava, i guant em faltaven 50metres per la meta m'adelanta el Francisco, tembé de primer any, tampoc m'afectava en la classificació. Ja em podies veure esgotat, però feliç, ja que vaig arribar tercer de la general, però primer del meu any, desprès d'una carrera esgotadora. Però bueno em vaig quedar amb un molt bon sabor de boca, ja que rodava bé i treia bons temps. Això m'ha servit d'experiència per la seguent.

KIDS CUP WHELEER LA MOLSOSA

Tot va ser casi igual, em refereixo com a cada carrera, inscripció, escalfar, i preparar-se per a fer la sortida, però en diferència vaig anar més d'hora i vaig poder veure els grans, això em va permitir esmorzar tranquilament. Perfecte sortida (per variar), però, en diferència de Santa, no vaig parar de tirar fins arribar al corriol, perfecte, perquè, només entrar al corriol ja els hi treia una distància, la trialera m'hi vaig apretar per deixal-s'hi més distància del que portava. A partir d'aquí tot va ser igual durant les 3 voltes i mitga, perquè encara em faltava una pujada d'asfalt, que... tela, era dura, però no gaire llarga, i a partir d'aquí, agafar un ritme, i mica en mica anar-me'n més dels rivals, fins poder creuar meta 1er del meu any i 1er de la general, deixant a 2:30 el segon classificat. UNA CARRERA PERFECTA DE PRINCIPI A FI.

KIDS CUP WHEELER SANTA PERPETUA

La kids cup wheeler aquest any, com sempre, va arrencar a Santa Perpetua. Estava, tot s'ha de dir, amb uns nervis... uffff, una, perquè era infantil de segon any i volia guanyar la general, segon, al estrenar el nou equip MEDINA SANTA PERPETUA, ja que fins a l'ultim dia no vam tenir els equipatjes, està guapíssim, aleshores en tenia encara més ganes de estrenar-lo guanyant, i tercera, perquè l'hi tenia moltes, però que moltes ganes per uns temes. Tot va sortir bé a la sortida, men vaig escapar uns metres, però al ser un circuit tan planer, radera meu es va formar un grup i al moment em van atrapar, jo m'hi vaig integrar. Jo anav xupant roda, i sortint en els ataques de la resta del grup. Però, a la segona volta ja no podia aguantar més en el grup, i vaig fer un "pal" d'aquells que ningú va poder reaccionar. Va ser tot perfecte. Al final vaig acabar primer, tant del meu any, com de la general, i a sobre per devant de la moto, jaja.
Em va sortir tal i com jo volia, o sigui PERFECTE.

LA MEVA BICI, DE MTB!!!!!

Ja que comença la temporada, que millor que començar-la com tothom vol, amb un quadre nou. El divendres dia 5 de febrer vam anar a buscar la bici al medina, que en teoria, estava mirant la forquilla i el desviador, però, que???!!!!, (sense jo saber res) em vaig trobar que em ves del mecànic portar-me un quadre goka em va portar un quadre ktm race lc, un quadre que per la competició de ktm no hi ha millor. Però em vaig fixar més i faltava per veure que també hi havia de potencia, manillar i tija del sillin, la ritchey, lo millor que hi ha, un manillar, una tija del sillin i una potencia d'alumini, que són les més lleugeres, tant de carbono com d'alumini.

JO ENCANTAT DE LA VIDA, ja que pensava que no ho tindria, tot i que m'anava petita.

GRÀCIES papa i mama per fer possible les meves il.lusions, GRÀCIES!!!

dew

LA XURRIBIKER, UF!

Per anar preparant les carreres, que millor que fer-ne alguna cosa semblant, una pedalada. Va ser molt maca, però a la vegada molt dura. Vam sortir, el Sergio, el José, el Xavi (un amic d'ells) i jo. Hem van dir que sortis amb el José, cagada com una casa, perquè va sortir molt ràpid i el vaig intentar seguir, toti així al tercer km em va deixar enrere, vaig esperar al Sergio que venia derrere. La pedalada s'em va atragantar, perquè vaig pecar de sortir amb el José, i que a l'época que estem no es pot fer això d'apretar a la sortida. S'em va atragantar de tal manera, que no podia n una pujada pasar dels 5 km/h, o pujades baixar-me de lam bici. Però tot i que s'em va atragantar, m'ho vaig passar molt bé. M'ha donat a entendre de que no estic tan fort, de que maig de posar les piles.
dew

Gràcies Sergio per aguantar-me, GRÀCIES.
dew