TEMPORADA 2011

Ara que ja queden pocs dies per acabar l'any, hem fet una valoració de la temporada 2011.

Començarem per l'Open Giant Barcelona. En l'objectiu d'aquest campionat estava pujar entre els tres primers a la general. La primera carrera que va a ser a la meva població, Santa Perpètua, vaig aconseguir la primera victòria de la temporada. A partir d'aquí casi totes van ser victòries, cosa que em va fer guanyar el campionat matemàticament a falta d'una prova. La última prova la corria sense presió ja que el campionat estava guanyat, però era el campionat provincial, una caiguda em va deixar fora de la classificació. Tot i això, l'objectiu complert, i a sobre millorant el que pensavem fer.

Continuarem per la Copa Catalana. L'objectiu de la Copa Catalana era entrar entre els 5 primers de la general, i aconseguir algun podi. La primera prova va començar fora de lo previst, un 7é lloc. A partir d'aquí vam començar a millorar fins a conseguir pujar dues vegades en 3er posició, tres vegades en 2on posició, i una vegada en 1ra posició. Hem anat millorant els resultats progresius, tal i com pasava el campionat. Aconseguint una primera posició a la última prova disputada, a Barcelona, que és on més hi tenia ganes. Al final 2on de la general, on arribavem els tres primers de la general, a la última prova disputat-nos el campionat. A part vam conseguir ser subcampions de Catalunya, lluitant per la primera plaça fins a l'últim instant. Les conclusions són més que positives, 2on de la general, subcampió de Catalunya, i aconseguir una victòria en una carrera.

I acabarem la temporada de competicions amb el Campionat de Espanya. Una cosa que no teniem apuntat en els objectius era anar al campionat d'Espanya amb la Selecció Catalana. Va ser com un regal obtingut pels resultats. Vam anar al Campionat d'Espanya, crec que amb un punt de forma física molt bona, però no va acabar bé ja que em vaig veure involucrat en una caiguda a la sortida, tot i això vaig fer una 25é posició de 42 participants, i 7é del meu any, tot i que no conte, em serveix a mi com a referencia per a l'any que ve.

Hem acabat la temporada participant a pedalades, conseguint gran resultat i unes sensacions molt bones. Que el que busquem en aquestes pedalades no és res més que això, unes bones sensacions, si els resultats són bons, es que la feina feta, està ben feta.

Aquest final de temporada ha sigut molt raro, he tingut varios parons de entreno, ja per diversos motius, refredats, motius personals, etc.
Per això només em queden dir unes paraules a tota aquesta temporada. Començant de que la feina ha sigut feta per mi, sempre em de recordar les grans persones que hi han radera de cada carrera, de cada entreno, de les dolentes situacions... de tot, sense elles tot  es complica més encara.

Començarem reconeixent a tothom que ha estat a totes les carreres, a alguna carrera, animant-me, sense aquests ànims, no acabaria fent tantes coses, ja que en una carrera el que més necessites són ànims, ja que és el que et fa tirar endavant, i continuar fent-lo lo millor possible.

Continuarem per l'equip tècnic de l'equip. Els aguadores, en el meu cas han fet una feina perfecte, donant els vidons corresponents a les voltes corresponents, obeint a les meves ordres de quan volia cada vidó. S'ha de reconeixer també a la gent que prepara la carpa, rodillos, preparar-se per si hi ha algun imprevist a la carrera, etc... Que també han fet una feina perfecte, sense cap error reconegut. Nombrar a la junta de l'equip que sempre ha intentat el millor per l'equip, però jo parlo de mi, que ha fet tot el possible per millorar en tots els aspectes que podia millorar. Nombrar la fotògrafa de l'equip, que tot i que no es nombra, es una feina molt dura i poc reconeguda.

Continuarem per l'entrenador, en Guillermo Ruiz. Crec que es mereix un diploma dels més grans. M'ha ajudat quan m'havia d'ajudar, m'ha recolçat en el moment de "baixon" i m'ha tornat amunt. Si estic on estic, no tinc cap dubte que es gràcies a ell, que es qui m'ha portat desde fa uns anys, però aquest any ha sigut més important que mai.

I per acabar, només em queda nombrar als meus pares. Que són qui m'han portat, i qui m'han vist evolucionar sobretot aquest any. Només s'ho mereixen tot, ja que gràcies a ells sóc qui sóc i estic on estic.

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!! US HO MEREIXEU TOT!! Sense vosaltres, no estaria on estic, cada feina, per petita que sigui es important per millorar més encara. I l'any que ve igual o millor!!

Un altre cop, MOLTISIMES GRÀCIES EQUIP!! i desitjar-vos un BON NADAL i FELIÇ ANY 2012!

GRAN PREMI MASSI BARCELONA 2011

Aquesta carrera disputada a la població de Barcelona, al bosc de Montjuic, era molt especial per mi desde principi de temporada, ja que el circuit m'agrada molt, i és a Montjuic, on agrada guanyar pel nom que te.

El divendres vaig anar a veure el circuit, dia que no va acabar bé, una caiguda em va fer un trau al genoll dret, i vaig haver de plegar per avui. Un cop el trau curat, ja estava preparat pel diumenge.

Va arribar el diumenge, tenia moltes ganes per dos coses, la primera era perquè em trobava en un estat de forma molt fort i amb uns ànims més que alts. I la segona ja la diré més tard!

Sortida! tot comença bé, em col·loco en primera posició, per poder passar les primeres curves amb facilitat. A la primera pujada que hi havia, imposo un ritme alt per simplificar el grup, que va quedar reduit a dues persones, el Oriol i jo. La segona part del circuit la vam fer junts.

La segona volta, a la pujada se'm va escapar, però al segon tram del circuit, que és més haviat de baixada l'atrapo.

A la tercera i última volta, com la volta anterior a la pujada m'agafa uns metres, no tants com a la segona, però vaig haver d'apretar perque no augmentesin. Al segon tram del circuit el vaig atrapar, i vam fer els últims metres junts. Quan quedaven uns 300metres per meta, comença l'sprint, arribo a l'última curva primer, i un cop feta la curva, com la meta ja era aprop, vaig aixecar les mans fent una "N", per indicar que era el guanyador de la prova.

La segona cosa, per les que tenia moltes ganes de que arribés el diumenge i poder guanyar, era per poder arribar a meta fent una "N" amb les mans, una "N" de Nadia Melero Aguado, dedicant-li la carrera. I des d'aquell moment la nostra relació es va fer pública, t'estimooo mooolt Nadia!

Al final segon de la general de la Copa Catalana 2011, un molt gran resultat, ja que s'ha de felicitar al Oriol que ha fet una magnífica Copa Catalana, sense fallar a ninguna prova. I per les espectatives que teniem a principis de la Copa Catalana. Però sobretot no podia acabar millor, despedint la temporada amb una victòria d'avant de la gent, i sobretot de la Nadia! Que ara comença una altra part de la vida, al costat d'una persona tant gran com ella, això no té preu!

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES QUE HEU ANAT A TOTES LES CARRERES, PER APOLLAR-ME, O PER EL QUE SIGUI!!! MOLTÍSIMES GRÀCIES!!! AIXÒ NO S'OBLIDA MAI!!! SENSE VOSALTRES RES D'AIXÒ SERIA POSSIBLE!!!

fins un altre.

COPA CATALANA CALAF

Aquest fi de setmana tocava desplaçar-se fins a la població de Calaf.
Vam passar tot el fi se setmana a una casa rural, on s pot dir que si que vam descansar com s'ha de descansar.

El circuit no era del que a mi m'agraden, però en haviem d'adaptar. Era un circuit sense pujades dures, i llargues, amb molta pista, i els senseros que tenien no es podien aprofitar per treure temps, ja que eren molt lents.

La sortida, va ser bona, sense cap incident. Em vaig col·locar al grup davanter. A la meitat del circuit de la primera volta el Uri se'm va escapar, però la lluita va continuar amb el Gio. Vam passar per meta junts, però a la meitat de la sagona volta em vaig escapar d'ell. La última volta va ser d'anar aguantant la distància per poder arribar a meta en segona posició. I sobretot dedicar-li la segona posició al avi.

Una segona posició molt bona, primera per el campionat, perquè d'aquesta manera retallo punts al segon classificat, ficant-me a 9 punts d'ell. Segona, és per les sensacions tan dolentes que vaig tenir, de cames, els mocs... una segona posició esta com regalada. 

Ara toca a pensar amb montjuic.

fins un altre.

ESTIU 2011

Aquest estiu ha estat cargat de coses, algunes bones i algunes dolentes.

La primera es bona, em diuen de que estic convocat per la selecció catalana de ciclisme per correr el campionat de Espanya  a Caspe. A Caspe vaig passar tot el fi de setmana amb la selecció, un gran fi de setmana, on m'ho vaig passar molt bé, i a sobre participava en el campionat d'Espanya. Però en la sortida, va haber-hi una caiguda, probablament causada per mi, va ser un xoc entre jo i un corredor. A la caiguda no vaig notar mal, nomes la bici, fora la cadena, manillar torçat, però res més, endevant! Primera volta... Perfecte! Però a partir de la tercera va apareixer un mal a la ma. Vaig acabar la cursa fent un 25é de 47 corredors, que no esta malament. Després a l'hospital, em van dir que podria ser una petita fisura, però al final va resultar ser una capsulitis.

Això em va tenir dues setmanes de descans. Va ser treurem el bendadje que portava al braç i practicament marxar de vacances.

Vaig marxar a Nerva, un poble miner de la provincia de Huelva. Allà m'en vaig emportar la bici de carretera, per quan no fesim res poder entrenar una mica. Allà el terreny es diferent, no hi ha un pla, tot es pujar baixar... fent uns 50km ja en tenies suficient. Un dia en vaig fer 100km, va ser diferent, es una aventura, sol... sense ningun company en bici, pero si la familia amb el "cotxe escombra", que sort d'ells sino hagues sigut més difícil.

Al tornar de Nerva, vam anara apasar el fi se setmana a l'apartament de la platja, sense bici, nomes a gaudir de la platja.

I al dia seguent de tornar de vacanses, que falta per dir.... doncs.... encostipat!!!!! amb febre, mal de coll, mal de cap, en resum, unes altres dues setmanes sense agafat la bici per recuperar-me, però tot i així res, porto tres setmane amb l'encostipat. Però suposo que algun dia s'en anirà!

Ara ens perpararem el que puguem per fer un bon paper a Calaf, la seguent prova del calendari de la Copa Catalana.

fins un altre.

OPEN GIANT BARCELONA 2011

Un dels objectius que tenia pensats era fer un bon paper en el open provincial de Barcelona.

El que no tenia pensat, era fer tant bon paper. Guanyant quasi totes les proves i a falta d'una carrera, el campionat ja l'havia guanyat matemàticament.

Al final el resultat, que no estava esperat, ha vingut en forma de voctòria.

MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU ESTAT APOYANT-ME EN LES CARRERES!!!! Perque sense vosaltres es dificil fer tot això!!

fins un altre

OPEN GIANT LA MOLSOSA

El dissabte pel matí, com ja és un habitual, el Ismael i jo, vam anar a veure el circuit. El circuit no em va agradar, molta carretera, això si, era un circuit que m'anava bé, una pujada on agafar un ritme, i una baixada per corriol.

Diumenge a les 7:30h vam agafar el cotxe per anar a La Molsosa. Allà em vaig inscruire, i més tard va començar a ploure. Em vaig posar a calentar i cap a parrila. Com ja es habitual a la primera fila.

Els cadets vam sortir molt enrere, però en un obrir i tancar d'ulls ja donaven la sortida.

Bona sortida, junt amb el segon, per variar, el senyor Oriol. Vam fer el primer tram i ens vam escapar. Però al començament de la pujada, vaig començar a ficar el meu ritme i m'en vaig anar, treient-li al voltant d'1minut al finalitzar la pujada.

Vaig començar a baixar molt ràpid, però amb molta finura. Vam acabar la baixada i li vaig treure més temps encara.

Però al acabar la baixada venia una pista molt ràpida, jo crec que es faria a més de 40km/h, i amb dues curves enllaçades.

A la primera curva el pneumàtic es va tallar, fent-li perdre tot l'aire, però no se amb que es va rajar tot el lateral del pneumàtic. A causa d'això no vaig poder frenar la bicicleta per la seguent curva. Al entrar la curva amb el pneumàtic desinflat, la bici s'em va anar i jo vaig sortir disparat.

Al caure, vaig treure la roda per intentar ficar la del company que venia per radera, no vaig poder, el disc era massa gran. La patilla del canvi s'havia trencada, i el problema va ser que al treure¡m el guant vaig veura tota la ma amb blaus i vermells del cop. Vaig decidir no forçar la mà i abandonar.

Vaig anar cap a la ambulància, em van natejar la mà i les ferides que tenia per la cama i la cara, em vaig ficar gel. Tenia el braç de colors i amb dues pilotes.

Al veure a la tarda que no millorava vaig anar cap al metge a fer-me una radriografia, no tenia res trencat, ni esginç, només unes contusions lleus al braç dret. Em van ficar un envenatge al braç, que el tindre durant uns dies.

Ara a recuperar-se ràpid que s'ha de continuar entrenant, ja que les sensacions són molt bones i no s'ha de perdre aquestes sensacions.

fins un altre

CAMPIONAT DE CATALUNYA A PORT AINÉ

Tot començava el dissabte al matí quan agafaven el cotxe direcció Rialp, per després pujar cap a les pises d'esquí de Port Ainé. En total casi 4 hores de cotxe. Al arribar el Ismael i jo vam anar a fer el circuit. El circuit era curt, tenia 4,5km, però molt dur, amb dues principals pujades amb un gran desnivell, i les baixades tot per corriol. Un circuit molt divertit. A més a més, s'ha d'afegir una dificultat més, que és correr en altura, concretament a 1985 metres.

Al començar a fer les voltes, les cames no anaven i les pulsacions eren el doble. Al acabar de fer tres voltes al circuit vam anar a veure la nostra habitació de l'hotel. Per la tarda va ser divertida, gràcies als companys que van venir a l'habitació a passar una estona.

Al dia seguent ens va tocar aixecar dora per esmorzar i començar a preparar la carrera. Em posen a parrilla, primera fila, i a la que miro ja estava fent la primera pedalada, la sortida va ser dolenta, perquè no m'entrava la cala. Però un cop fet, el Gio va passar, després l'Oriol, més tard s'em van marxar els dos. Això a la primera volta, que les sensacions eren dolentes, les cames no anaven i no trobava el ritme.

La segona volta va ser diferent, vaig agafar al Oriol, i el vaig deixar i vaig anar cap al Gio. Les sensacions van començar a ser molt bones, ja que tenia un bon ritme i em trobava bé.

La tercera volta vaig continuar amb el meu ritme fins que vaig atrapar al Gio (en aquell moment el primer), però com sempre alguna cosa dolenta ha de passar, al atrapar-lo, vaig bomitar. Un fet que ja s'ha repetit en varies carreres durant aquesta temporada, un fet desagradable, i una fet que has d'afluixar el ritme durant un temps, cosa que feia que el Gio agafés un metres, impossibles de remuntar. Primer per que en aquells metres hi havia un doblat, que en el corriol era impossible de passar, i segona, que quedava ja poc més d'1 km.

Al final una segona posició en el Campionat de Catalunya a 20 segons del primer classificat. Content per dues coses, resultat, ja que no m'el esperava, i segon per les sensacions, que van ser durant gran part de la carrera molt bones. I amb ràbia perque sinó hagués sigut per bomitar, segurament podria lluitar per la prmiera posició. Tot i això un gran dia que no oblidaré.

fins un altre

2H DE RESISTÈNCIA EN BTT AL BIKESHOW

Com ja s'havia des de principis d'any, aquestes dues hores les faria conjuntament amb l'Ismael López. Pel matí, que corrien els patits de la casa, com no podia ser menys, l'Isma i jo ens vam ficar a fer de lleures, per saber-nos millor el circuit.

El circuit es tractava d'1km 200metres en el parc del fòrum. Un circuit amb moltes curves, on l'error era molt fàcil de cometre, i on era divertit de fer.

La sortida la va fer l'Isma, vam anar a tres voltes el primer relleu, ell em va donar el relleu en una quarta posició, jo em vaig col·locar en segona posició, però per culpa d'un error meu en una curva em va fer passar un altre cop a la quarta posició. Jo vaig deixar al Isma en una tercera posició. A partir d'allà, vam anar a dues voltes ell relleu, on vam tenir la lluita, sobretot la primera hora, amb l'equip del Borja Murillo, on volta a volta li anavem treient temps. L'última hora vam anar a una sola volta el relleu, on ens permitia fer les voltes més ràpides. Quant ja faltaven pocs minuts per acabar les 2h de resistència, portavem 1 minut i 20 segons al quart, tot i així no vam parar d'apretar. Vam arribar a meta amb una gran elegria, ja que després de veures els 21 equips que concursaven, no ens esperavem en cap moment aquests resultat.

Les sensacions van ser molt bones, ja que els temps per volta, sortien cada volta igual 2minuts 50 segons la volta. A part em trobava agust amb la bici, amb el circuit, AMB L'EQUIP, que va fer un molt bon treball!!!, l'afició, que sense ells es difícil fer tot això... amb tot. A part portava molt bon ritme, el crono ho deia, feia els mateixos temps per volta que l'Isma, que jo m'esperava fer més segons, tot una sorpresa per a mi!!

Al final un gran dia per tot, i ara a continuar així!!!

fins un altre

COPA CATALANA LLIÇÀ D'AMUNT

UNA ALTRA CARRERA MÉS EN FANG!!!!! això ja comença a cansar!! Perquè el fang no et deixa agafar ritme i no se'm dona del tot bé, però poc a poc ens anem acostumant.

El circuit de lliçà presentava variacions al que s'havia, ja que s'havia canviat el lloc del circuit i el circuit era totalment diferent. Era un circuit lent, per les seves pujades amb una forta pendent, i per les curves, que et feien frenar molt. Però com sempre, va ploure, aleshores d'un circuit que es podia fer tot en bici, va passar a fer-se la meitat caminant (jo com a mínim).

Bona sortida on ens vam col·locar l'Oriol, el Giovanny i jo, vam fer la meitat del circuit els tres. En una pujada se'm van anar els dos, però a la seguent pujada vaig atrapar al Giovanny i me'n vaig anar d'ell. La primera volta em va anar bé, bones sensacions i la bici bé.

La segona volta va ser diferent, la bici va començar a fallar el desviador, fent-me correr més a peu. De sensacions bé, però no anava tant bé com a la primera volta, a part vaig tenir algunes caigudes.

Però al final vaig creuar la meta segon, un gran resultat en Copa Catalana. Al final, em vaig col·locar 3 de la general a tres punts del segon.

fins un altre

OPEN BCN TARADELL

La seguent prova de l'Open Giant Barcelona tocava anar a la població de Taradell. El Club Btt Osona tenia preparat un circuit molt ràpid, divertit... un circuit que em va agaradar molt quan el vaig anara a veure el dissabte. Pèrò el dissabte per la tarda... va ploure!! un altre fi de setmana amb fang.

La sortida la vaig fer col·locant-me en tercera posició. On en els primers metres em vaig col·locar en primera posició. Més tard en vam ajuntar l'Oriol, en Marc i jo. Un trio que a la pujada es va quedar enrere el Marc, Continuavem el duo l'Oriol i jo, però al caure l'Oriol, em vaig col·locar jo devant, jo pensava que anava radera meu, però al quilòmetre, veig que no, alehores va ser quan vaig começar a trobar el meu ritme durant les dues voltes. Va ser una bona carrera, ja que em vaig trobar bé, i portava el meu ritme.

Al final una primera posició, que senta molt bé per tu, i per la general, ja que la tinc molt ven encarada.

fins un altre.

GRAN PREMI MASSI VALL DE LORD

Tot començava el divendres al migdia, quan tocava fer les maletes i cargar-ho tot a l'autocaravana. Aquesta manera de viatgar a les curses era nova, es tractava amb una autocaravana. Van preparar la autocaravana i cap allà a les 5h, van arrencar el motor direcció la Vall de Lord, a la població de Sant LLorença de Morunys. El dissabte vam anar a veure el circuit, un circuit marcat per la pluja. Era tècnic, dur, amb pujades fortes i la gran majoria per corriol pedregos.

La sortida va ser mitja hora abans, concretament a les 9:30h. La sortida em va anar bé, segon. Però al començar la pista amunt em vaig començar a col·locar en una tercera posició solitària. Vaig anar fent les dues voltes més "start loop". El "start loop" no em vaig trobar gaire bé de sensacions, i a part vaig caure, però sense cap problema. A la primera volta ja vaig començar a agafar el meu ritme, però ja era tard, els dos primers estaven lluny, i els de radera també. Em vaig trobar sol, sense cap referència propera. L'última volta, portant el meu ritme, però a les baixades, no corria cap risc, ja que tenia a la butxaca una tercera posició en Copa Catalana. I això es el que vaig fer. Vaig arribar a meta en tercera posició, amb bones sensacions.

fins un altre.

COPA CATALANA CORRÓ D'AMUNT

Aquesta prova se'm plantejava díficil, ja que a l'anterior prova de copa Catalana havia conseguit un 7é lloc. El circuit era molt divertit, tècnic, trams ràpids, pujades fortes... un circuit que m'agradava molt.

La sortida va ser bona, em vaig col·locar al capdamunt del "peloton", al començar el tram estret del circuit tot es va començar a complicar la cosa, ja que el ritme era molt alt i el doblats costava adelantar. Però em vaig col·locar en una quarta posició. La primera valta va ser així, en la quarta posició, però sense trobar-me del tot bé amb el meu ritme.

A la segona volta, ja vaig començar a agafar el meu ritme, però vaig perdre el bidó, cosa que em vaig haver de fer tota la carrera sense fer ningun trago d'aigua. Vaig continuar amb el meu ritme, anant fent... fins que vaig atrapar al tercer. Em va possar una mica de resistència al meu ritme, però al final va cedir i me'n vaig anar d'ell. A partir d'allà vaig haver d'apretar més, ja que tenia el podi a les meves mans. Però no es podia fer ningun error. No el vaig fer i al final vaig acabar en una tercera posició. Un gran resultat per mi, ja qu eno me'l esperava per res. Un gran fi de setmana.

fins un altre.

OPEN GIANT LES ROQUETES-SANT PERE DE RIBES

Aquesta carrera l'agafava amb una gran motivació, ja que la passada la vaig guanyar, i em vaig donar conte de que podia fer-ho bé. Va ser com sempres, res d'especial, inscripció, rodillo per calentar, corralines, parrila, i sortida!!!!!

La sortida la vaig fer bé colocant-me segon, radera del Marc, que després d0una caiguda seva el baix passar, a partir d'allà vaig començar a implantar el meu ritme. Un ritme que la primera volta constava d'arriesgant-me a les baixades per treure temps, i pujant al meu ritme. Tot i que el circuit era díficil adelantar, se li havia d'anyadir la gran cantitat de corredors, això va fer que agafes algun tap. Però els vaig anar superant. A finals de la primera volta em diuen el temps al segon, que ra d'uns 2 minuts.

La segona volta vaig canviar el xip. Portant el meu ritme sense parar, però consistia en fer les baixades amb més calma, sense arriesgar tant, i tenir més cura a l'hora d'adelantar. Vaig anar fent, fins que més o menys a falta d'1km per la meta, m'informen que la distància amb el segon havia augmentat, l'últimes curves i baixades, les vaig agafar amb molta calma, s'abent que ja ho tenia practicament tot guanyat. I un altre cop consequtiu, a falta de 10metres, mans amunt, i guanyador de la carrera!!! gran alegria per mi, ja que no m'ho esperava per res.

Al final un gran fi de setmana, i sobretot comentar el circuit, un circuit que al primer moment no em va agradar, però a mesura que el vaig anar fent, em va agradar molt. I una organització molt bona.

I un altre cop mencionar la gran feina de l'equip, i del públic. GRÀCIES!!! Sense vosaltres res seria possible.

Ara a pensar amb Corró d'Amunt, Copa Catalana, que ho tindré molt díficil, però s'haurà de lliutar!! I la seguent Avinyó, on s'haurà de mantenir el liderat en l'Open BCN Giant.

fins un altre.

OPEN GIANT SANTA PERPETUA

Santa Perpetua de Mogoda... la meva població, un any més portava la primera cursa de l'Open Giant Barcelona. El terreny es pot dir que me'l coneixia, ja que correr acasa no hi res millor. Era un circuit sense cap dificultat tècnica, però un circuit dur en carrera, s'ha convertit en un circuit molt dur per la pluja caiguda el diumenge pel matí, però abans de fer la sortida a parat de ploure i ha sortit un dia amb molt de sol.

Avui, per culpa de la pluja, ha costat sortir a calentar, i per el fred de la humitat cosatava posar en calent les cames. Però ho em conseguit, tot i que no a fet molta falta, perquè a parrilla en han tingut molt de temps, suficient per refredar-se.

L'arbit es gira... piiii... sortida a 2min del mas-40. Bona sortida col·locant-me en segona posició. Quan pasada la meta em col·loco en primera posició, començant a marcar el meu ritme a la carrera.

Ja arribant a la primera pujada "Travi", al mirar enrere veig que no venia ningú, i apartir d'allà a tirar!! jaja.

Primera volta, m'informen le direcció de l'equip que porto el segon a 1min i escaig, continuo tirant.

Segona volta, em tornen a informar de que el porto a 2min, ja pasat 3/4 de la cursa, començo a pensar amb la meva victòria, però sobretot el que pensava el meu cap eren dos coses, una era no caure's, i l'altre era no fallar, el que vull dir es no fer cap fallo amb la transmissió, amb el circuit, amb res!! I per fi, META!!!!! uns 10 metres abans, aixeco els braços proclamant-me vençador de la carrera.

El que sentia al creuar la meta va ser d'una gran alegria, sobretot per saber que estic allà, i que puc. I l'altre com a gran regal per al meu pare, que era el seu cumpleanys.

I una de les coses que haig de mencionar sobretot és la gran col·laboració de l'equip, que sense ella no es fa res!! canvi de bidons, informació necessaria durant la carrera, carpa, el que necessitis i més.

I una altres cosa que no despedeixo la crònica sense dir-ho es MOLTÍSSIMES GRÀCIES UN ALTRES ANY AFICIÓ, ja que sense vosaltres la carrera es una altra, que quan vas cansat i tocat, es qui et diu: "VINGA DANI" i tu respons apretant en aquest troç, i com no hi ha troç lliure sense gent animant-me, haig d'apretar a tot arreu. Gràcies, familiars, equip, amics, entrenador, a tothom!!!!

fins un altre.

BANYOLES 2011

Banyoles..... un circuit al qual jo portava anant 3 o 4 anys, els dissabtes pel matí a fer el circuit de Banyoles de Copa Catalana i diumenge a veure les carreres. Un circuit en el qual sempre l'he tingut en el punt de mira, ja pel circuit, un encant, a mi particularment m'encanta, i també per l'espectacle que es monta en el paddock.

Aquest any, el circuit de Banyoles, ja no estava en el meu punt de mira, estava en la realitat, situat sota la carpa de l'equip fent rodillo, calentant per després sortir. El circuit consatava d'un bucle, i dos voltes, en total uns 18km, això fet per la gran quantitat de fang.

Sortida... una gran sortida, segon. Però més endevant em van passar uns francesos, on vaig intentar col·locar-me a roda. Se'm van anar al començar el tram de fang. El circuit tenia tant de fang que hi havia molts troços on era molt difícil anar amb bici, s'havia de fer a peu. Durant la carrera em van passar coses amb el fang (roda atascada, no cambiava, no podia agafar la bici, no podia amb la bici pel seu pes....).

En conclusió, un 7é lloc de cadets, un gran resultat, ja per la condició en que estava el circuit, i per ser de 1er any, arribant el primer de 1er any. I sobretot content per la forma en que em trobava, tot i que corrent no anava gens bé, però en els trams en bici, em trobava molt bé. Ara a continuar entrenant per Corró!!

fins un altre.

NOVES LLANTES PER LA TEMPORADA

Després del meu cumpleanys, dia 3 de març, només tinc una cosa a dir, i és:

NOVES LLANTES PER LA TEMPORADA!!!!

Les llantes que portava, les xc 10, llantes de sèrie de la scott scale 10, s'em començaven a trencar els radis, en concret portava 5 en dues setmanes, no era del tot normal.

I el dia del meu cumple, tot s'ha de dir, gràcies papa i mama!! jaja, em van donar les llantes, unes molt bones llantes, ja pel seu pes, per la seva rigidessa, i per la finura amb les que rodes a sobre d'elles, i sobretot pel disseny, en concret parlem de les richey WCS Disc. Ara l'únic que li fan falta són quilòmetres i molts entrenos que hauràn d'aguantar.

fins un altre.

L'AVENTURA ÉS L'AVENTURA

L'Aventura és l'aventura, una pedalada que ja estava prevista de fer desde fa un any, des de l'any passat, una pedalada que la repetim per segona vegada, i em sembla que no serà l'última. Una pedalada que per part del nostre equip tenia molta participació. I també una pedalada que els repètidors de la llarga deien que era dura.

Ens presentavem a les 8:20 a les Franqueses del Vallès, amb prou feines ens va donar temps de preparar-nos, i anar cap al punt de sortida per recollir el dorsal. Un cop possat el dorsal al manillar de la meva scott, em vaig dirigir cap a l'arc de sortida, on partiria des de la primera fila.

Sortida, per devant del grup, a un ritme bo. Però després vaig preferir afluixar el ritme perquè la pedalada era de 40km i s'havia de fer, per això vaig preferir guardar forçes pel final. Tot s'ha de dir que vaig començar sense haver calentat previament. Per això els primers quilòmetres em costava mot trobar el meu ritme. Però a partir del quilòmetre 5 hoo vaig conseguir trobar-me bé, amb un bon ritme. I el PROBLEMA GREU, sobre el quilòmetre 9, encaro una baixada, que es podia fer tot i el fang, però vaig arrivar al segon tram de la baixada, i vaig pensar de que era difícil i no valia la pena arriesgar-se, però perquè ho penso???? ja que va ser posar el peu a terra i em vaig CAURE. La caiguda va ser més aviat tonta. perquè va ser possar peu a terra per baixar-me, però vaig trepitjar una arrel, vaig relliscar i m'en vaig anar a terra, però el problema no es aquest, sinó que vaig picar amb el gonoll amb la arrel, probocant un dolor al gonoll. Em vaig estirar a terra per recuperar-me i va arribar l'Oriol, un amic, i ell em va ajudar i ens vam posar en marxa. Però el dolor en aquell moment era intens, i ell tampoc es trobava bé, i vam optar d'agafar pista avall per tornar a meta. El dolor era només un fort cop al gonoll i prou, però sufiecient per fer-me abandonar.

Com el circuit només el vaig poder veure durant 9km, no tinc gaires coses a dir, això si, anomenar la gran cantitat de fang que hi havia.

I sobretot anomenar les MOLTÍSSIMES GRÀCIES A L'ORIOL per parar-se ajudar-me i abandonar amb mi. Un altre cop, moltes gràcies.

fins un altre

LA RUTA DELS SENDERS

Una pedalada que va sorguir d'última hora, era una pealada que el que tenia escoltat era de que es molt guapa, casi tota la pedalada per corriol. Una pedalada un tant especial, hi han poques pedalades de les quals casi tot el recorregut sigui de senders.

Tot començava d'hora, que vull dir?? Doncs que a les 6:30h del matí sortiem direcció a Navarcles, població on també s'ha celebrat la selènika. Inscripció sense dorsal, això vol dir que no hi ha classificació. I ens preparem per prendre la sortida, devant del fred de les 8:30h del matí. Durant els 2 primers quilòmetres, que eren carretera, i sortida neutralitzada, per el mig poble. Quan va començar els senders, ja em vaig començar a notar que avui no era el meu dia, jo no anava bé i no em trobava fi. Em van començar a fer mal les cames. No em trobava bé. Sort que després d'un puja-baixa tot per senders, al km 15 estava el avituallament. Em vaig parar, em vaig prendre una coca-cola, vaig menjar una pasta, i vaig tornar a agafar la bici per continuar amb la pedalada. El seguent tram era baixada, una mica més ràpida que el primer tram, que era molt lenta. Em vaig animar una mica amb el pensament de lo guapo que era tot allò i que baixant em trobava bé, portava una bona velocitat i anava fi. Fins quan faltaven ja pocs km per meta va tornar les pujades, i em va tornar el mal a les cames i el no tirar al ritme que jo volia. Vaig arribar a meta per fi, tot s'ha de dir un pel cabrejat, perquè a part de que no tirava el que jo hagués volgut, em va passar de tot. Les ulleres després d'un cop amb un arbre s'em van trencar el vidre, però sobretot el que no em va agradar es que no em vaig trobar com jo pensava.

Però conclusions, positives, perquè baixant molt bé, i ara esperem que tingués un mal dia i ara a continuar endevant.

I sobretot anomenar la gran feina dels organitzadors, perquè era cert, un 90% per senders, i un camins guapíssims!!! Enhorabona.

Fins un altre.

NO HI HA MANERA...

Quan la cosa ja semblava que començava a anar bé, em refereixo a l'encostipat, tornem a pitjor.

L'encostipat ja semblava curat, l'únic qu quedava era una mica de mocs, però ja està. Però una nit..... vaig començar a tenir fred, i estava calent. Em vaig ficar el termometre per veure la temperatura, i estava a 39 graus. Aquell dia vam anar al metge, em van donar uns medicaments, per curar-lo.

Ara, sense presa, es tracte de treure'm el virus del meu cos, per poder entrenar tranquilament sense mocs, molt important.

Fins un altre.

TORNEM A L'ACCIÓ!!

Després de tornar d'esquiar, tocava gaudir de les festes de reis.

Durant aquests dies 5 i 6 tot anava a la perfecció. Però passat el dia 6, vaig notar que m'estava encostipant i vaig començar a prendre'm medicaments. Tot i la meva rapidessa per prendre'm medicaments no vaig poder evitar agarafar l'encostipat. Aquest encostipat em va deixar uns dies sense agafar la bici, ni fer res de res. Avui dia 16, es pot dir que encara estic encostipat, però sense res d'importancia, ja que cada copa es menor. Però es que s'ha de dir, qui no esta encostipat???

Ara ja més aprop de començar la temporada, començem a apretar una mica més la màquina sense passar-se, encara queda molt i la temporada es molt llarga!!

fins un altre.

A ESQUIAR!!

Una de les altres esport que m'agrada prtacticar es esquiar.

Passat fi d'any, concretament el dia 2 de gener, vam a anar la meva familia i jo, amb uns amics, a esquiar. Un esport molt divertit però a la vegada perillós. Les pistes on vam estar esquiant van ser Font Romeu, al pirineu francés. Hi havia molt poca neu, però gràcies als canons, es va poder esquiar força bé, amb algunes pistes tancades, però la majoria no.

El primer dia va ser una mica d'enrecordar-me d'esquiar ja que era la primera vegada que esquiava d'aquesta temporada. Però el segon dia ja enrecordat, vam anar a esquiar més de veritat.

Es un esport que el recomano a molta gent, tot i que com es dit, es perillós, ja que el risc de caure es molt alt, i de fer-te mal també. Per això s'ha d'anar amb prudencia.

Fins un altre.