Bienvenido al blog oficial de Daniel Berenguer, corredor del equipo Relber cycling team

domingo, 20 de febrero de 2011

L'AVENTURA ÉS L'AVENTURA

L'Aventura és l'aventura, una pedalada que ja estava prevista de fer desde fa un any, des de l'any passat, una pedalada que la repetim per segona vegada, i em sembla que no serà l'última. Una pedalada que per part del nostre equip tenia molta participació. I també una pedalada que els repètidors de la llarga deien que era dura.

Ens presentavem a les 8:20 a les Franqueses del Vallès, amb prou feines ens va donar temps de preparar-nos, i anar cap al punt de sortida per recollir el dorsal. Un cop possat el dorsal al manillar de la meva scott, em vaig dirigir cap a l'arc de sortida, on partiria des de la primera fila.

Sortida, per devant del grup, a un ritme bo. Però després vaig preferir afluixar el ritme perquè la pedalada era de 40km i s'havia de fer, per això vaig preferir guardar forçes pel final. Tot s'ha de dir que vaig començar sense haver calentat previament. Per això els primers quilòmetres em costava mot trobar el meu ritme. Però a partir del quilòmetre 5 hoo vaig conseguir trobar-me bé, amb un bon ritme. I el PROBLEMA GREU, sobre el quilòmetre 9, encaro una baixada, que es podia fer tot i el fang, però vaig arrivar al segon tram de la baixada, i vaig pensar de que era difícil i no valia la pena arriesgar-se, però perquè ho penso???? ja que va ser posar el peu a terra i em vaig CAURE. La caiguda va ser més aviat tonta. perquè va ser possar peu a terra per baixar-me, però vaig trepitjar una arrel, vaig relliscar i m'en vaig anar a terra, però el problema no es aquest, sinó que vaig picar amb el gonoll amb la arrel, probocant un dolor al gonoll. Em vaig estirar a terra per recuperar-me i va arribar l'Oriol, un amic, i ell em va ajudar i ens vam posar en marxa. Però el dolor en aquell moment era intens, i ell tampoc es trobava bé, i vam optar d'agafar pista avall per tornar a meta. El dolor era només un fort cop al gonoll i prou, però sufiecient per fer-me abandonar.

Com el circuit només el vaig poder veure durant 9km, no tinc gaires coses a dir, això si, anomenar la gran cantitat de fang que hi havia.

I sobretot anomenar les MOLTÍSSIMES GRÀCIES A L'ORIOL per parar-se ajudar-me i abandonar amb mi. Un altre cop, moltes gràcies.

fins un altre


No hay comentarios:

Publicar un comentario