CAMBIO DE IDIOMA

Por motivos de moverme por todo el estado español con competiciones nacionales como el Open de España, i el Campeonato de España, he decidido cambiar el idioma para que todo el publico lo pueda leer con normalidad sin falta de ningún traductor. A partir de ahora todo mi blog será escrito en castellano para que todos lo podamos ver, leer, y saber más sobre mí.

OPEN BARCELONA CORRO D'AMUNT

El passat fi de setmana tocava anar cap a la població de Corró d'Amunt per disputar una prova més del Open Giant de Barcelona. Aquest Campionat l'estic agafant com a entrenos, ja que em coincideix amb l'Open d'Espanya i no puc lliutar el liderat.

Per això havia de fer una carrera sense correr riscos baixant, no jugar-me-la, etc. Va començar a ploure unes hores abans de sortir i em va fer replantejar si correr o no. Al final al veure que tothom corria, vaig decidir correr.

La sortida la vaig fer bé, col·locant-me primer a la entrada del primer corriol. Durant la primera volta anava marcant jo el ritme, un ritme no gaire fort per poder aguantar, i per anar la carrera de menys a més. El problema d'aquesta carrera va ser el fang, ja que quan portavem mitja volta vaig haver de parar perquè se m'havia enganchat la cadena amb el desviador. Allà vaig perdre bastants segons, i em vaig col·locar en tercera posició. Al muntar-me sobre la bici vaig apretar fins a atrapar al segon, i a la segona i última volta el vaig deixar, col·locant-me en segona posició.

La segona volta veient que no podia atrapar el primer i veien que no venia ningú per radera, vaig preferir afluixar una mica el ritme, pensant en la setmana seguent.

Al final vaig arribar 2on, amb unes sensacions no gaire bones per culpa del fang, i un resultat que podria haver sigut molt millor si no fos pel fang, ja que em va passar una mala jugada. Però així són les carreres.

fins un altre.

VIDEO

Aquí us deixo un video que he fet al circuit que hem fet a la nostra zona de al costat de casa nostre. Donar les gracies a Rubén i a Adrià per ajudar-me a grabar aquest video. Quan pugui, molt més.

COPA CATALANA VALL DE LORD

Vam marxar el divendres cap a la població de Sant Llorenç de Morunys. El circuit ja me'l coneixia del any pasat, i s'havia que m'encantava. Divendres mateix vaig anar a fer-lo caminant per veure les novetats del circuit. Hi havien poquetes principalment dues baixades noves, una d'elles molt guapa.

Dissabte tocava fer-lo amb bici, com ja era d'esperar em va agradar moltisim. I em vaig trobar bé de sensacions. Vaig arribar al bungalow content de que havia tingut unes bones sensacions.

Ja era el dia, diumenge a les 9:30h, sortiem 30min abans, pero els cadets obriem circuit. Una gran ventatge. El problema es que ens van tenir parats molt de temps a parrilla i em vaig refredar.

Durant el Start Loop em vaig començar a trobar no del tot bé perque se'm van marxar dos corredors. Pero les sensacions rapid van venir.

La primera volta va cambiar, vaig adelantar al segon classificat, em vaig colocar en segona posició. Pero no tenia prou, jo anava a per el primer. A la pujada l'atrapava una mica, pero a la baixada se m'escapava. Pero sensacions bones.

A la segona volta va passar el mateix, fins i tot el vaig atrapar per possar-me a roda al primer classificat. Pero em van entrar arcades i ganes de vomitar de l'esforç. Al final se'm va escapar, i vaig arribar segon a només 26 segons. Un gran resultat pensant en les carreres anteriors que m'haiev arribata treure 5 min. Pero lo més important va ser que va ser la primera carerra que em vaig trobar bé desde feia molt de temps.

Ara he tornat a aixecar el cap, a veure que les coses amb esforç tot és possible, i amb ganes de més. Pero sobretot a treballar, perque semblen que les coses es començen a fer bé.

UNA SETMANA DIFERENT

Durant la setmana abans de la Copa Catalana de Vall de Lord, em vaig començar a trobar bé a sobre de la bici, pero va durar poc, fins dimarts. Només va durar dos dies aquestes bones sensacions, perque em vaig començar a refredar, pero rapidament em vaig començar a pendre medicaments. Tot i això no vaig dubtar d'anar al metge per mirar el refredat i ja de pas dir-li el que em pasava, que es resumia en una frase: "estava pasiu, sense ganes de res, vull tornar a ser jo".

Rapidament em va dir el que em pasava. Tenia la tensió baixa, per això em notava sense forçes i amb aquesta situació. Pero no hi havia temps d'entrenar, al endema marxavem cap a Vall de Lord. No s'havia que pasaria, pero hi tenia moltes ganes d'arribar-hi al dia de la carrera.

COPA CATALANA LA LLACUNA

A aquesta prova arribava bastant enfonsat anímicament. Durant la setmana no em vaig trobar ningún dia bé. A part venia de dos carreres molt dolentes. Pero amb tot un més de dolentes sensacions en entrenos.

Divendre vaig anar a veure el circuit. El circuit al acabar-lo de fer no em va agradar gens. Primer de tot perque tenia casi 11km, cosa que faria que nomes donguesim 1 volta i més o menys 40min de cursa, cosa que a mi em va malament perque em costa agafar el ritme. I segona cosa es perque nomes tenia una pujada i una baixada on es podia treure molt temps. A part durant aquests periode de temps no només no em trobava bé, sinó que també em trobava "torpe" baixant.

Al diumenge vam fer com sempre, calentar en el rodillo, parrilla i sortida. Una sortida normal, en tercera posició. Pero un altre cop no hi havia manera, a la pujada ja vaig perdre el grup capdavanter. No trobava el ritme pujant. Anava amb un antiritme a una pujada que es tracta d'agafar un ritme perque es llarga. Vaig coronar la pujada en quarta posició. Vaig començar i baixar vaig caure en una curva. Vaig perdre molt de temps, perque a part de la ciguda, el manillar estava torçat i no el podia ficar recte, em va costar molt. Tot i això vaig acabar amb el manillar una mica torçat, però això em va fer perdre una posició.

Al final vaig arribar cinqué, però un altre cop amb sensacions molt dolentes. Em vaig enfonsar bastant per les sensacions que tenia i de no ser capaç de millorar. Ja no s'havia que més fer. Pero no em vaig rendir en cap moment, jo vaig continuar, pensant de que algún dia tornaria a ser jo.

OPEN DE ESPANYA VIGO

Aquesta vegada tocava agafar el cotxe, cargar-lo dijous, i divendres al matí marxar direcció Coruxo, Vigo. M'esperaven unes 11h i casi 1200km per arribar a Vigo. El viatge es va fer bastant pesat, pero amb ganes de tornar a repetir la bona actuació de Béjar i retornar les bones sensacions que no vaig tenir a Santa.

Dissabte vaig anar a reconeixer el circuit amb un company d'Equip, pero trobava a faltar a molta gent que va faltar. Un circuit amb una pujada llarga, i una baixada amb arrels i pedra, el tema es que no parava de ploure, una pluja molt fineta pero suficient per fer fang. Per això vaig optar per ficar el toro, un pneumàtic més de fang.

Ja haviem arribat al dia, ja estavem a diumenge. Una sortida bastant pèsima, em vaig col·locar amb 5 posició, però el problema es que un altre cop les cames no responien, no tenia força i no podia recuperar i adelantar. La primera volta vaig pasar cinqué per meta, amb unes molt dolentes sensacions, a la pujada em costava agafar un ritme, i anava amb un pedaleig molt inconstant, no em trobava agust, i baixant em trobava "torpe" pedra que hi havia, pedra que em menjava.

A la segona volta em va passar un corredor més i em vaig possar amb sisena posició, que va ser amb la posició que vaig arribar a meta. Com a resultat no esta del tot malament, pero pensant amb optar pel campionat, les opcions estaven perdudes, pero el pitjor de tot va ser amb lo decebut que vaig marxar. Un altre cop no podia amb mi mateix i no tirava. Me'n vaig anar bastant enfonsat per les dolentes sensacions que vaig tenir.

Pero tot i això no vaig parar d'entrenar, i intentar trobar la solució. Podien ser moltes coses, però no trobava la detonant d'aquesta situació.

OPEN BARCELONA SANTA PERPÈTUA

Com ja es d'esperar, quan corres a casa sempre tens més presió, però també tens més ganes de fer-ho bé. Tot i així portavem una setmana d'entrenos dolents, no m'acabava de trobar bé, però estava decidit a intentar fer un bon paper.

Durant la sortida surto bé, rapidament em vaig ficar en el grup capdavanter, i em trobava bé, amb bon ritme. El problema va ser quan vaig començar a fer la primera pujada, em van començar a cremar les cames sense portar un ritme excesivament elevat. Això és el que hem pasava durant aquesta setmana d'entrenos, que em cremaven les cames i no tirava.

Durant la carrera no adelantava gaire gent, portava un ritme molt lent, però tot i així anava en tercera posició, i així va ser com vaig acabar, en tercera posició. Molt decebut amb la meva actuació a casa meva. Amb el cap baix, sense saber el perque les coses no surten com vols. Pero pensant que un mal dia el pot tenir qualsevol.
Tot i això al dia seguent vaig continuar treballant, entrenant i mirant el perque no acabava de tirar com jo podia.