Queda molt treball per endavant...

Després d'haver passat per uns dies de descans per una lesió, concretament una contusió molt forta a la zona del abduptor dret, ens posavem a treballar un altre cop.

Per veure sensacions vam optar al final per anar a la pedalada de la Xurribiker. Aquesta pedalada ja porto tres anys repetits fent-la, i jo ja s'havia que com sempre és una pedalada molt dura, guapa, però els tres anys he patit molt fent-la.

Per la preparació que portavem, parlant d'entrenos, la lesió... esta clar que no arribava en un punt bo de forma, però tot i així teniem la motivació de intentar trobar unes sensacions bones, dintre del que podiem.

Del quilòmetre 0 al quilòmetre 7, no vaig trobar el ritme, ja que com vam arribar tard, no em va donar temps a calentar. Al 7km vaig començar a trobar-me bé, però va durar poc, en una baixada de pista molt ràpida, a uns 45km/h, entravem a un corriol amb dues opcions, em venia millor agafar la opció dreta, allà hi havia una baixada d'uns 2 metres però molt inclinada, no vaig poder frenar la bici a temps, i la inèrcia em va fer volar, i seguidament caure a terra de panxa. Vaig caure i com radera meu hi havia un altre corredor, la seva bici va ceure a sobre meu. Al aixecar-me, vaig notar que em costava respirar per el fort cop al pit. Em vaig recuperar, i com semblava que ni jo ni la bici teniem res... vaig continuar.

Des de aleshores, no vaig conseguir trobar el ritme, anava fent tirons, ja que no tenia ritme, tirava quan podia. Les sensacions no eren gens bones, em feien molt mal les cames i no tiraven. A consequència d'aixo, a falta de 10km notava les cames com enrampades, i de tant en tan, tenia alguna rampa.

Tot i això vaig conseguir arribar a meta. Unes sensacions que no m'havien agradat gaire, però el resultat no estava del tot malament, vaig quedar el 66 de 700, a 30min del primer. El que si que vaig disfrutar va ser la botifarra!

Quan vaig arribar a casa em vaig començar a notar mocs, tos, i una sensació de refredat. Al dia seguent puc afirmar que estic refredat, però tinc per pocs dies, ja que no es un refredat molt important.

El que si que tinc clar, es que ara em toca a entrenar molt i a conseguir unes sensacions bones per poder fer un bon paper a Banyoles. Per això dic que em queda molta feina per endevant, i treballarem molt fins a conseguir les bones sensacions, que tinc clar, que anem en bon camí. A treballar!!

fins un altre.