Santa Perpetua de Mogoda... la meva població, un any més portava la primera cursa de l'Open Giant Barcelona. El terreny es pot dir que me'l coneixia, ja que correr acasa no hi res millor. Era un circuit sense cap dificultat tècnica, però un circuit dur en carrera, s'ha convertit en un circuit molt dur per la pluja caiguda el diumenge pel matí, però abans de fer la sortida a parat de ploure i ha sortit un dia amb molt de sol.
Avui, per culpa de la pluja, ha costat sortir a calentar, i per el fred de la humitat cosatava posar en calent les cames. Però ho em conseguit, tot i que no a fet molta falta, perquè a parrilla en han tingut molt de temps, suficient per refredar-se.
Ja arribant a la primera pujada "Travi", al mirar enrere veig que no venia ningú, i apartir d'allà a tirar!! jaja.
Segona volta, em tornen a informar de que el porto a 2min, ja pasat 3/4 de la cursa, començo a pensar amb la meva victòria, però sobretot el que pensava el meu cap eren dos coses, una era no caure's, i l'altre era no fallar, el que vull dir es no fer cap fallo amb la transmissió, amb el circuit, amb res!! I per fi, META!!!!! uns 10 metres abans, aixeco els braços proclamant-me vençador de la carrera.
El que sentia al creuar la meta va ser d'una gran alegria, sobretot per saber que estic allà, i que puc. I l'altre com a gran regal per al meu pare, que era el seu cumpleanys.
fins un altre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario